Vols saber on seran els pròxims contes de mandarina? Consulta l´Agenda!

Aquí pots gaudir de tots els contes que anem contant al nostre raconet de YouTube:

Sobre la Madrina Mandarina

El meu nom és Míriam Sarabia, però en el món dels contes soc més coneguda com a Madrina Mandarina. Em declaro sovint una contacontes a qui no li contaven contes, tot i que com sol passar, sí que he tingut narradores i històries que m'han acompanyat mentre creixia.

La meva iaia Rosa va ser la primera i més important narradora de la meva vida, encara que ella només ens contava un conte: Marieta i el mort, una història que per més que l'hagis sentit, sempre t'acabava clavant un ensurt dels que et fan petar de riure. I també contava unes històries que ella soleta havia teixit amb un talent magistral, on explicava les malifetes d'en Manelet, un nen que vivia a la seva escala quan ella era jove.

Però el meu amor declarat als contes va començar quan era joveneta, quan vaig topar amb els primers contes tradicionals fora dels clàssics infantils, perquè de seguida hi vaig detectar un valor terapèutic molt important. La seva descoberta m'havia marcat tant, que sempre que podia els explicava als amics, i pocs anys després, ja neix la Madrina Mandarina com a escriptora i contacontes.

Tot això passava a finals del 2006 i la història d'aquesta casualitat és ben bonica. Ens van proposar fer una estada en una casa d'acollida del Perú per fer tallers i activitats amb les nenes que vivien allà. I junt amb el que era el meu company aleshores, músic, vam portar a terme el nostre primer projecte: un taller de teatre musical que culminava amb una gran representació.

Vaig escriure el meu primer conte, anomenat l'Arbre màgic, que anava acompanyat de cançons precioses adaptades perquè les nenes connectessin amb cada una d'elles, i vam construir decorats de somni fent servir diferents tècniques. Finalment, la representació i experiència van concloure com un èxit inoblidable per totes les que ho vam viure.

Allà vaig poder comprovar que efectivament, els contes contenen un gran valor terapèutic.

Després d'això vam estar treballant en escoles, hotels, cases de colònies. I quan vaig ser mare.. les prioritats van començar a canviar, i  la Madrina Mandarina es va començar a dormir (o estava agafant forces?).

Vaig anar a viure uns anys a Suècia, i vaig tenir el meu segon fill, amb la qual cosa, la pausa s'allargava.. Però mentrestant vaig aprendre a narrar contes a infants gràcies als meus fills i a algú que em va marcar moltíssim en la meva estada a Suècia: l'enorme Astrid Lindgren i les seves històries. Crec que aquells anys van influenciar molt el que soc avui com a narradora.

Envoltada sempre d'artistes de tota mena i de diferents nacionalitats gràcies al meu afany de voltar pel món, la meva escola creativa ha sigut rica i meravellosa. I moltíssims anys després d'haver començat a contar contes per primer cop, i d'una llarga pausa, a finals del 2023 tot torna a esclatar de forma professional amb el projecte Contes de mandarina.

Un espai que està en perpètua transformació i on la filosofia és l'aprenentatge gaudit i compartit, però amb un objectiu molt clar, mantenir ben encès el batec de la narració oral i dels contes tradicionals. Sense oblidar el el seu valor terapèutic.

Seria el meu somni poder viure de contar contes i a més poder portar-los allà on més es necessiten. Ambdues coses van avançant perquè siguin una realitat ben aviat.

Ja fa prop d'un any que formo part d'un projecte preciós amb l'ONG Vida significativa. I junt amb altres narradors i narradores portem contes als centres d'acollida. Una tasca super important i de la qual estic molt feliç de formar-ne part.

També estic endinsada en un projecte potent, que pretén abordar l'abús infantil a través dels contes des de les primeres edats. I del qual ben aviat tindreu notícies perquè espero que vagi molt bé.

I soc membre de l'Associació de narradors i narradores Anin.

La narració i els contes són per mi un refugi per l'ànima, agiten la imaginació perquè no s'adormi, tenen el poder de transmetre la saviesa adquirida generació rere generació i tenen el poder de fer estimar la llengua i la literatura. Per tant, són d'un valor incalculable, i és per mi un honor dedicar-me a l'enorme tasca de ser narradora oral.